Els taps de suro naturals han existit des de fa milers d'anys, però sempre ha existit un defecte fatal: dóna al vi un mal tap. El mal tap no fa olor de fresc, com el paper de diari o el cartró mullat per la pluja, i la font d'aquesta substància és el desinfectant que hi ha a l'interior del tap de roure i un reactiu de floridura que no s'ha eliminat del tot, anomenat TCA (cloroanisol), que provoca el vi al gust pla, i el gust putrefacció es menja les aromes afruitats i florals. L'Associació Portuguesa de Tap, mitjançant un resum d'un tast a cegues de 2800-ampolles de vi organitzat per Wine Spectator a Napa, Califòrnia, el 2005, va informar que l'ús de taps de suro provocava un deteriorament. taxa del 0,7% a l'1,2% en el vi, i alguns fins i tot van dir que hi havia un risc de fins a un 5% a un 10%.
Els taps sintètics, un producte de cautxú que són una alternativa habitual als taps de suro tradicionals per la seva forma i funció. Tanmateix, com que només pot mantenir el temps antioxidant del vi durant un temps curt (uns 18 mesos), cal beure-lo el més aviat possible després de l'embotellat; Tot i que s'evita la interferència del TCA, de vegades deixa una mica de goma química al vi, de manera que la impressió en els usuaris i els bevedors és mediocre.
Els taps de cargol poden aconseguir un bon efecte de segellat de la boca de l'ampolla, eliminant en gran mesura les preocupacions dels fabricants i compradors sobre "l'olor del tap de fusta" i els perills ocults d'oxidació. Els famosos Cellars Hogg van fer una vegada un experiment d'investigació de 30-mes comparant l'ús de taps de roure natural, taps sintètics i taps de rosca Steven, i van trobar que els taps de cargol tenen avantatges totals sobre els dos primers, tot i que fa que els consumidors perdin el romàntic. escena d'obrir l'ampolla, però en comparació, sembla que és molt menys que mantenir la qualitat del vi, i després d'obrir l'ampolla, hauria de ser més atractiu trobar el potencial del vi a la copa per continuar evolucionant, l'aroma llarg i la qualitat refrescant i agradable.
El tap de vidre, que està fet d'una combinació de vidre i un anell de goma a l'interior, evitant l'oxidació del vi i la contaminació per TCA. El producte es va introduir a Europa l'any 2003 i ha estat utilitzat per més de 300 cellers. Però hi havia dues raons principals per a la seva popularitat: ampolles d'alt cost i completament segellades a mà: costaven 70 cèntims cadascuna i l'equip d'ompliment corresponent no estava àmpliament disponible a tot el món.
Els taps de corona s'utilitzen sovint per segellar els vins escumosos. Al principi, el tap només s'utilitzava per segellar durant la fermentació i sovint es substituïa per un tap de fusta abans del transport. Tanmateix, alguns fabricants utilitzen directament taps d'ampolles de corona per a la venda, tot i que és molt fàcil d'obrir, però redueix molt l'ambient i el misteri d'utilitzar xampany per a festes.
